IL·LUMINEU AMB FOC D'AMOR EL MEU CAMÍ

                                 I
           El sol es desmaia al mur

           Aquella sensibilitat tan extremada,
           Vós, Senyor, me l'heu donada. 

           L'amor, la fe, la vida
           i tanta claror pressentida.

5                El dia és pur,
  i el sol es desmaia al mur.

 
                        II
          El sol es desmaia a l'hort

 El dia es mor
 i el sol es desmaia a l'hort. 

 Senyor, la llum es fon
 a la branca més alta de l'om.

5              Preneu-me. Preneu-me amb Vós,
 ara que el sol s'ha fos.

 Mireu, l'obscuritat
 m'inunda. M'inunda la soledat.

           I el vent, entre xiprers,
 10          devora els meus llorers.

 
                       III
           La lluna sobre meu

           Arpegis de celístia, rosada
           inviolada,
 
           la neu, la neu,
           la lluna sobre meu!

 
                      IV
           Sóc vostre pelegrí

  La vostra pietat,
  com traspassa d'amor el meu costat!

  I a l'ombra encesa del meu dolor
  hi ha penetrat la vostra resplendor.

5                Il·lumineu amb foc d'amor el meu camí:
           sóc vostre pelegrí!