I           
          LA MORT VIU EN MI

          En quina terra o mar, en quin dia i hora
          em prendreu el cos que tant em pesa?
          Tinc prop de seixanta anys, Senyor,
          i sento que s'acosta aquest moment.
5              La Mort no es mou del meu davant;
          i entre temors i confiança
          li parlo cada dia.
          És un diàleg permanent amb Vós,
          Ja que és la Vostra Mà la que l'envia.
10            Encara que em diguéssiu que m'esperen
          mil primaveres fulgurants de sol
          o més seria igual. La mort viuria
          en mi, en tot arbre florit
          i en cada ocell palpitant d'alegria.
15            Venir al Vostre costat és el que anhelo,
          perquè sou Vós la veritable Vida.

El poeta dedica el Poema de la meva mort "als meus amics"

A l'edició de 1977, el vers 10 diu diguéssin (sic). Pensem que és un error de transcripció i per això hem adoptat la solució que sembla més coherent amb el sentit.