Josep Romeu i Figueras va mantenir una relació llarga i complexa amb Joan Llacuna. En una primera etapa de joventut, Romeu era més jove que Llacuna, el considerava un mestre que el podia orientar pels camins de la poesia. Les cartes que van intercanviar-se durant l'etapa de formació universitària de Romeu encara mantenen aquests rols, però permeten observar com Romeu va agafant volada, fa coneixences, rep novetats de primera mà, mentre que Llacuna n'està més al marge. Després de la guerra, els dos autors es distancien i arriben a un moment de trencament. Les relacions es reprendran, però a partir d'aquest moment marcades per una certa fredor. En veurem algunes mostres.

El 10 de juliol de 1937 Josep Romeu escriu Llacuna: "(...) He conegut a Rosselló Pòrcel i li he parlat de vos. Coneix el vostre llibre [es refereix a Ònix i níquel] i l’ha elogiat, sobretot “Placeta del Rei”. –el dia que vingueu a Barcelona dineu, si us plau a la Residència i el coneixereu. Ell en té vives ganes. Us parlarà d’una multitud de coses francament interesants, d’actualitat poètica. Se m’ha mostrat molt obert i franc (...)."

Un mes més tard, el 14 d’agost de 1937, Romeu escriu novament a Llacuna: "(...) Dimarts vaig conèixer a Rosselló Pòrcel. Simpàtic i atent. Us coneix a través del vostre “Ònix i níquel” i de la “Placeta del rei”, poema que ell mateix em cità com el que li havia agradat més de tot el llibre. Admira la vostra pulcritud i aquell moure les coses petites tan vostres en el primer llibre. Voldria fer coneixença amb vós, encara que fos per carta. Em pregà de trametre-us la seva salutació i de dir-vos que el dia que baixeu vingueu a dinar a la Residència on podreu parlar amb ell. Diu que té a punt un llibre que publicarà en aquestes edicions de la Residència que ell dirigeix en tots conceptes. Vàrem parlar d’una multitud de coses, de poemes i de poetes (...)"

El 28 d’agost de 1937, Romeu continua insistint en la trobada: "(...) Vaig rebre el vostre llibre per a Rosselló Pòrcel junt amb el Butlletí i la vostra tarja. A la nit ho vaig entregar al poeta i vàrem parlar molta estona. Està agraïdissim de la vostra atenció. Us admira i voldria que vinguéssiu immediatament. Em va llegir algunes de les seves poesies actuals, de les que fa poc ha fet i de les que ja tenia a l’impremta a punt de publicar en un llibre que la revolució li ho impedí. Són esplèndides, estupendes i no és ja aquell infant tímid a remolc de C.Riba, sinó un poeta personal i conscient... Si podeu baixar demà no espereu una setmana; serà una coneixença que us interessarà i que interessa a ell. Té molts de fet i encara inèdit. Digué que us volia enviar quelcom (...)."

Finalment, la cita es concreta. La carta (sense data) amb matasegells del 10 de setembre de 1937 així ho confirma: "(...) He parlat amb el Rosselló i desitja que vingueu diumenge; sembla que hi tingui un veritable interès. Ell, però, no us podrà atendre fins a quarts d’una ja que ha de complimentar alguns amics seus als que té compromís aquell. Diu que vol conèixer-vos no solsament com a escriptor sinó com a home inclús; ha afegit que podríem dinar junts (...)"

Veure:
Relació Llacuna Rosselló-Pòrcel