Després de la coneixença personal, Rosselló-Pòrcel encara va tenir temps d'escriure dues cartes a Llacuna. La primera l’escriu un mes després de la trobada dels dos poetes a Barcelona:
 

15 oct. 37, Barcelona

Admirat Llacuna:

En Romeu m’ha dit tantes coses amables de part vostra i jo m’he portat tan malament amb vos que ara que, depressa, us he d’escriure dues lletres, només sabria presentar-vos excuses i excuses.

La vostra anunciada dedicatòria m’ha emocionat. Exactament. Sé com us estimeu aquell poema i també sé com me l’estimo jo. Voldria poder correspondre algun dia amb versos que no fossin massa indignes. I cal esperar-los.

Treballo moltíssim a la caserna i no tinc ni un moment meu. Només l’hora de sopar i de dinar. Us espero sempre a taula.

Maneu al vostre amic

                                                             Rosselló Pórcel.

La segona carta conservada és de finals de novembre, poc abans de la mort del poeta. El to de la carta és dramàtic:

Barcelona 30 de novembre 37
Sr. Joan Llacuna
Igualada

Benvolgut amic:

El diumenge projectat ha fracassat. Treballo –soldat- tota la setmana i 10 hores cada dia sense excepció. Estic cansadíssim. Quan no treballo, dormo. No dic meno perquè encara que vull, no puc.

Us desitjo una vida més suau que aquest esclavatge meu que és, encara, i convé no oblidar-ho una “sort excepcional”!

Envieu-me poesia vostra i em deslligareu una mica d’això. La meva poesia, ara, són munts de fitxes.

Tan aviat com el treball minvi us escriuré.

Maneu al vostre afectíssim amic.

                                                                Rosselló

Rosselló va enviar a Llacuna una còpia mecanografiada d’alguns dels poemes que van formar part del recull Imitació del foc. Aquests documents es conserven a l'Arxiu Llacuna de Montserrat (ms. 1302)

Veure:
Relació Llacuna-Rosselló
Anar a:
Elegia a Rosselló-Pòrcel




Dedicatòria amb què Rosselló-Pòrcel, després de conèixer-se personalment,  lliura un conjunt dels seus poemes mecanografiats a Llacuna.