JOAN LLACUNA

Fotografia 10

Primer pla del poeta corresponent a finals de la dècada dels 40, quan Llacuna havia abandonat Igualada i s'havia instal·lat a Rubí.

"La meva àvia era de Rubí, on teníem propietats. Jo estiuejava allà, amb ella durant dos o tres mesos. Del tracte professional amb l'àvia i el meu pare, i de l'afecció a la música del meu pare i de Joan Llacuna, va venir la coneixença cap als anys 50. Al meu pare i a ell els agradava conversar, i nosaltres hi anàvem de visita algunes tardes. Ell, assegut com solia en una butaca al seu balcó sobre el jardí que tenien -la casa era de la Caixa de Pensions-, ens veia arribar i deia: "Ja ve la Xirinacada". Tenia sentit de l'humor, inquisitiu, li brillaven els ulls darrera les ulleres, un punt com James Mason."

Olga Xirinacs. Qüestionari sobre Joan Llacuna.

Foto: Arxiu família Llacuna