JOAN LLACUNA        Llocs de la ciutat Mítica:      Placeta del Rei     Història del lloc        

La Plaça del Rei (antigament anomenada Plaça de l'Àngel, nom oficial fins a 1931) es trobava fora muralles, davant del portal de Soldevila (enderrocat el 1816), al final del carrer del Roser. A l'altre extrem de la plaça arrenca el carrer de la Soledat. En aquest lloc hi havia una creu construïda el 1476, que va ser posteriorment traslladada. "Molt probablement aquest espai nasqué al redós de la Creu de Soldevila (1476) una de les quatre que tenia la ciutat fora muralles. (...) un dels primers documents que citen la plaça com a tal data del 1759, i parla encara de la plaça que es va formant davant del portal de Soldevila." Pau Llacuna(1981) 10 Itineraris (Pàg.35-36).                      Foto: AFMI

L'any 1764 s'hi construeix un quarter d'infanteria, situat davant de l'actual escola de Blanqueria, que va subsistir fins el 1906. El 1822 s'hi construeix una primera font. El 1832 s'inaugura la font del Rei Neptú, obra de l'escultor Damià Campeny. Aquesta font representava el final de la portada d'aigües de l'Espelt.  "El 1906 Pau Salvat fa el projecte de  desplaçar la font en el centre de la plaça preveient ja l'enderroc del quarter d'infanteria". Pau Llacuna (1981), pàg.36.
El 1944, s'hi instal·la la bàscula pública, que hi va romandre fins el 1974. L'escola de Blanqueria es va inaugurar l'1 de març de 1958, i es va construir en els terrenys que havia ocupat l'antic hospital de  Sant Bartomeu, que més tard va ser convertida en presó preventiva.

  Foto: Jaume Farrés
La plaça va ser remodelada totalment l'any 1987 A la façana de la casa nº 8 hi ha una escultura de pedra que representa un àngel, que antigament estava col·locat sobre el portal de Soldevila i que donava nom a la plaça.

"La font del Rei Neptú representa històricament la culminació d'un gran esforç que el poble d'Igualada va fer per portar l'aigua des de l'Espelt." Pau Llacuna (1981), pàg.37. Aquest projecte de portar aigua des de l'Espelt és del 1790. La construcció es realitza en diverses fases i és interrompuda per diverses vicissituds (la guerra del Francès, per exemple). L'any 1821 l'aigua arriba fins als dipòsits de l'Enxub. A partir d'aquí l'aigua es distribueix per quatre fonts de la ciutat, la darrera de les quals és a la plaça de l'Àngel (actual plaça del Rei) i es va inaugurar l'onze de juny de 1832.

L'escultura és obra de Damià Campeny i pertany a l'estil neoclàssic. Té tres parts:

1-La BASE: "És quadrada, amb tres esglaons a cada cara que pugen a la pica on hi ha 8 brolladors (dos per cara). Aquests són relleus de cares humanes." Pau Llacuna(1981) pàg. 37.

2-La COLUMNA: De tipus dòric. La part inferior és estriada i a la superior hi ha un relleu amb unes figures dansant. A la base quadrada de la columna hi ha unes garlandes en cada costat i en els costats hi ha uns animals marins.

3-L'ESTÀTUA: Representa Neptú coronat i amb trident. Té unes formes clarament greco-romanes.

El 1970 es va fer una reconstrucció del monument en el transcurs de la qual se li va escurçar la barba sense cap raó aparent.

                                                                                                  Foto: Jaume Farrés
Quan el poeta parla de les boles del monument pot referir-se a unes fites esfèriques de pedra que hi havia col·locades al nivell de la plaça uns metres de la base del monument, com es veu a les fotografies antigues. 

Anar a: Símbols