Situada al Carrer de Santa Anna, sota el Passeig de les Cabres que era una ronda exterior fora muralles. La font està construïda en el talús vertical que salva el desnivell entre els dos carrers esmentats. És una font, doncs, molt amagada.  "Constructivament, la font de la carota té tres arcs: un de petit en el qual hi veiem la font pròpiament dita, i dos de més grans, en què hi ha els abeuradors per als animals (ja que aquesta font servia per a això, uns abeuradors per a les bèsties. És l'últim que es conserva a la ciutat)." Pau Llacuna (1981),10 Itineraris  (pàg.  84)                                                                                      Foto: Jaume Farrés
 

L'aigua, que no ha estat mai potable, surt a través de la boca oberta d'una màscara de pedra que deixa sortir l'aigua. D'aquí li ve el nom de Font de la Carota. El poeta igualadí Jaume Boloix i Canela (1866-1921) va dedicar-li un sonet, la reproducció del qual està feta en ceràmica i col·locada a l'interior del tercer arc de la Font. Pel seu interès i la relació que pot tenir amb els versos de Llacuna, el reproduïm:

Plora en la solitud! L'han oblidada
els aucells i les flors i les estrelles,
sols les bruixes, segons algunes velles,
en nits de llamps i trons hi fan bugada.

El Passeig de les Cabres l'ha amagada
Perquè mai s'hi deturin les donzelles,
sap què són picarols i drings d'esquelles,
no sap res de l'aimant ni de l'aimada.

Igualada l'esborra de la llista
quan esmenta ses fonts dignes de nota;
i com són tants i tants qui no l'han vista

i no té per cantor ni una granota,
per això fa la cara tota trista
i li diuen la Font de la Carota.                             Foto: Jaume Farrés

Anar a mitologia:
Font de la Carota