La riera (el riu Anoia) marca el límit sud de la ciutat d'Igualada i marca el punt més baix de la Conca d'Òdena on està enclavada la ciutat. El riu no és cabalós i al seu voltant s'hi han acumulat els horts però sobretot les adoberies, cosa que va convertir el riu en una claveguera a l'aire lliure i l'ha aïllat de la vida de la ciutat. De totes maneres, la canalla ha jugat al riu en alguna o altra ocasió, ja que la seva disposició orogràfica, encaixonat entre la muntanya del Pi i les adoberies, ha permès que fos un lloc aïllat i màgic, malgrat la brutícia i la pudor de carnasses. Cal pensar que el carrer de l'Aragall (on va néixer i viure la seva infantesa el poeta) condueix directament al barri de les adoberies i, per tant, a les proximitats del riu. No és estrany, doncs, que aquest indret formi part dels paisatges i jocs d'infant del poeta. Associat al riu, hi ha, a més de les adoberies, el rec.

En la imatge veiem en primer pla la riera i damunt seu el barri de les adoberies i la ciutat d'Igualada.
Foto: Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada

Vista actual d'un detall del riu Anoia poc abans d'entrar a la ciutat, a l'alçada de la Roixela.


 

Foto: Jaume Farrés

Curs del riu Anoia, encaixat i serpentejant entre muntanyes i horts  d'argila abans d'entrar a la ciutat d'Igualada.

Foto: Jaume Farrés

Miratges

Una estela de pedra

Pleniluni a la riera

Veure: El Rec
Veure: Pescar a la riera