L'element central d'aquest apariat és el símbol dels miralls. En posteriors poemes del recull, el poeta aprofundirà el sentit d'aquest símbol. En qualsevol cas, els miralls reflecteixen la realitat present, que és insatisfactòria pel poeta, el qual lamenta la seva impotència per fer-hi front.
 
Paradoxalment, la insatisfacció que li provoca la imatge de la realitat (els miralls) es manifesta a través de dos elements de la natura molt propis del paradís de la infantesa llacunià: basses, aragalls. És a dir, el poeta no ha incorporat nous objectes o símbols de la maduresa, sinó que ha passat una cosa encara més terrible: s'han transformat aquells mateixos elements que havien estat inicialment positius. Les antigues basses i els aragalls on el poeta jugava, ara s'han convertit en enemics i el poeta ha de lluitar impotent -no per destruir-los- sinó per buidar-los de tota significació negativa.

Lligant amb el títol del poema, l'apariat sembla suggerir que l'única manera de desfer la imatge (insatisfactòria) que donen els miralls és a través del joc infantil fet a partir d'una "nyora" (és a dir, llançant una pedra que deformi la imatge que reflecteix l'aigua). Aquesta lluita contra la realitat persistent serà la constant que lligarà tot el recull.