El poema prossegueix l'argument apuntat en el poema anterior. Comença la lluita física per eliminar els símbols negatius del present i aconseguir la redempció. En aquest poema anirà contra el núvol, en el següent, "Remolí", anirà contra la rata-pinyada. El poeta reacciona amb una violència directa contra la visió que ha tingut. Continuem situats en un marc oníric, nocturn ("llum vespral") i en un lloc ben concret de la ciutat, els voltants de la riera.

En una primera part (v. 1-5) narrada en futur, el poeta exposa els seus plans per destruir el seu jo-present. Ho farà amb les armes de l'infant, el joc de llançar palets de riera (nyora). L'adult, amb les armes de la infantesa, voldrà destruir l'espectre que l'amenaça. Pot interpretar-se aquesta lluita com una mena de ritus iniciàtic en què, amb extremada violència, l'individu abandona l'etapa de la infantesa.

En la segona part (v. 6-11), narrada en temps passat, el poeta ens informa del resultat de la lluita. Tot i que ha aconseguit agredir el núvol i li ha "fet sang", no ha pogut destruir-lo, encara està viu i esvoletega. Destaca la cruesa amb què explica la lluita. Aquests versos admeten també una lectura paral·lela en clau sexual (potser forçada), com el desflorament d'una verge.

La imatge del núvol blanc com una dona a qui li brolla sang per la sina és ben onírica i surrealista. El resultat final, en qualsevol cas, és que el poeta fracassa i ens quedem amb la imatge de "sang borrissolada" que ho inunda tot.     

 II 

No! No esperaré la lluna! 

Descalç
aniré a la ribera,
lluenta de llum vespral,
i occiré el núvol pennat
amb palets de riera.

Un palet cuat, coccini,
ai! -li ha esvorat la sina 

flàccida (esvoletega,
lívid!) per on brollen, oh!-

lumíniques bombolles de
sang borrissolada.

(No sé per què
no he punit
la infesta rata-pinyada!)