En aquest poema es produeix un aparent trencament respecte dels tres poemes anteriors. Derrotat, el poeta abandona l'argument de la lluita nocturna i se situa en una contemplació diürna i plàcida de la ciutat. Malgrat això, es manté encara algun leit-motiv dels poemes anteriors. El primer és la referència a les "ombres", la mateixa conclusió amb què acabava el poema anterior. Després de perdre la batalla, les ombres s'han instal·lat permanentment en la seva visió (adulta) de la ciutat. Per altra banda, el poema arrenca en l'espai del riu, el mateix espai en què havia tingut lloc la lluita.

El poema està estructurat a partir de quatre preguntes: les dues primeres demanen confirmació a unes intuïcions que té el poeta i les dues darreres demanen respostes a uns interrogants plantejats. A través de les preguntes se'ns mostra un poeta adult que veu com s'ha transformat el seu paisatge, que ara se li fa estrany, i en demana les raons. La constant de totes les preguntes és la presència de les ombres en la quotidianitat local del poeta.

Les dues primeres preguntes (v. 1-4) encara estan centrades en el paisatge del riu. Ara el poeta constata com els "àlbers del torrent" també fan ombra, així com les "aranyes del rec". En certa manera, aquests dos referents podrien ser un paral·lelisme i un contrast amb el "xiprer de l'hort" i la "rata-pinyada". Cal constatar que les dues primeres preguntes no tenen una lectura ni positiva ni negativa: senzillament el poeta s'adona d'una nova realitat.

La tercera pregunta (v. 5-6) se situa en les ombres del centre de la ciutat. En aquest cas, es pot llegir la pregunta com una crítica a la pròpia ciutat, que té un "son beat", com si fos una ciutat adormida.

La darrera pregunta (v. 7-14) és essencial en el crescendo del poema. En realitat, aquesta darrera pregunta és una afirmació. Està situada en un lloc concret, altament significatiu, els claustres de Sant Agustí, l'escola on va estudiar Llacuna, la seva cisterna central i les campanes, així com el xiuxiueig de les veïnes i l'olor dels "panets calents amb xocolata negra", l'esmorzar infantil. A la darrera qüestió, el poeta perd la innocència i formula una crítica demolidora a la pròpia ciutat, a la pròpia realitat de l'adolescent que creix i s'adona del món hostil que se li obre. La manera com està plantejada la darrera pregunta manté encara el caràcter surrealista: la ciutat es converteix en un gran xuclador d'elements quotidians.

El poema és circular. Comença i acaba fent referència a l'aigua. El poema arrenca a l'entorn del torrent i es clou al·ludint als "aigüerols de la ciutat".