Aquest poema sí que suposa un trencament radical, pel que fa a la principal línia argumental del recull i a la forma poètica, que s'acosta més a l'estil d'Aurora de l'Aragall que al llibre anterior, cosa que permet afirmar el caràcter de transició de Nyora.

La forma del poema és el diàleg líric (descriptiu) entre dos nuvis que veuen reflectida la seva història, (en tant que adults) en elements diminuts de la natura (dos insectes, dues floretes, ocellets o cuques). que donaran el seu missatge als nuvis. Com passarà en el llibre següent, Llacuna anirà eliminant els recursos narratius i es concentrarà en la simple enumeració de substantius, amb la qual cosa serà el lector qui haurà de construir la història, al marge del poema. Es poden establir tres parts.

La primera part (v. 1-8) està protagonitzada per dos insectes, una eruga i un escarabat que s'amaguen. La núvia (eruga roja) va vestida de lli, el nuvi (escarabat) amb cassaca negra. Davant d'aquesta realitat, una veu experimentada introdueix la visió de l'experiència: "-Noi, sempre ho veuràs així"(v.6) que subratlla l'aspecte rutinari, repetitiu i monòton de l'existència adulta.

La segona part (v. 9-12) explica un ritual, el fet de bufar i esfullar flors per demanar algun desig o expressar alguna petició. La pregunta que es fan els nuvis consisteix a saber els pecats de l'altra part de la parella. El pecat és, doncs, una altra característica negativa del comportament adult.  A partir d'aquest moment comença la tònica reiterativa del poema.

La tercera part (v. 13-22) té una clara estructura repetitiva, com una cançó infantil, malgrat que el tema que planteja és el de la por, materialitzada a través d'una sèrie de perills que amenacen en cadena. Així, l'abellerol amenaça la marieta o l'eruga (que tremola) i aquesta amenaça la farigola (que també tremola). El verb tremolar, únic verb d'aquesta tercera part, denota el sentiment de la por.

El poema és paradoxal perquè és aparentment ingenu i infantil però al mateix temps el tema que planteja és dur (la rutina, el pecat, la por).  Malgrat que el poema es titula "nuvis" el tema de l'amor no apareix per enlloc: hi ha mals presagis per aquests nuvis.