Aquest recull de poemes no va arribar a ser publicat en vida del poeta, fins i tot Llacuna, en alguna de les seves notes, va deixar escrit que havia perdut validesa, molt superat, sens dubte, pel llibre posterior.

Tot i això, al final de la seva vida, en els seus papers personals el donava per bo i el deixa a punt de poder ser editat (Ms. 1304 de Montserrat). La primera composició del llibre porta data de 1935 i suposa un procés de transició entre Ònix i níquel i Aurora de l’Aragall. Segons Romeu(1974) és un llibre de provatures, potser inacabat i poc cohesionat que va servir per crear nuclis poemàtics que s’acabarien integrant a Aurora de l’Aragall.

La data de 1935, que ha de ser presa com una data de referència, més que no pas una data exacta, el situa com un llibre intermedi entre els dos llibres publicats. Per això té especial interès, perquè s'hi veu l'evolució temàtica i formal entre els dos llibres i l'haurem de prendre com una etapa més del seu trajecte poètic. 

El recull Nyora està format per un apariat d' encapçalament i sis poemes. És un recull amb una unitat de sentit, un tema molt pròxim als primers poemes d'Ònix i níquel: la mitificació i l'enyor de la infantesa, la lluita contra la pèrdua d'aquell estadi d'innocència i felicitat, la inadaptació en el món dels adults i la possibilitat del retorn, en qualsevol cas, al paradís perdut.

Tot i això, els tres primers poemes (dels quals conservem dues versions diferents) mantenen més clara la unitat argumental, que els tres darrers, que fins i tot formalment són molt diferents i demanen un major esforç interpretatiu, com veurem en els comentaris particulars dels poemes.

El mot "nyora" significa palet de riera i aquest significat pren plena vigència a la llum del contingut del poema, però no es pot deixar d'assenyalar l'extraordinària similitud fonètica d'aquest mot amb l'arrel "enyor", "enyora", que també pot donar pistes a l'hora de la seva interpretació.

L'única versió publicada d'aquest llibre es troba dins de Joan Llacuna (1977) Obra Poètica PAM. L'original, mecanografiat i revisat per l'autor, està dipositat en el manuscrit 1304 de l'arxiu Montserrat.