LLAGOSTA, LLAGOSTA-CLOWN!

            Llagosta,
            llagosta-clown!

            Em vols a fer tombarelles
            al teu circ pluricolor? 

5                 Sota el projector daurat
   violes i margarides,
   la teva jaqueta bruna
   i el meu rostre emmidonat.

            (Maromo damunt les branques
10               d'un lilà convalescent). 

   Llagosta,
   llagosta-clown!

   He trobat les meves llàgrimes
   dins el vidre de tes ales!

15              També plores a les tardes
            saltimbanquis rodamón?

   Llagosta,
             llagosta-clown!

Comentari
 

Relació amb "Invocació al carroussel"

Espriu (1961) destaca en el pròleg a Aurora de l’Aragall la capacitat de Llacuna per inventar-se de paraules com aquest verb "maromar", que significarà passar per la maroma. Diu:
"Al poema Llagosta, llagosta-clown, l’estranya veu inventa atrevidament el verb “maromar” i el conjuga en arriscat equilibri damunt les branques d’un convalescent lilà." (Obra poètica, 1977, pàg. 8)