La darrera part del llibre trenca el discurs cronològic que havia mantingut fins ara (recordem: tarda-nit-aurora) i abandona l’aventura de creixement personal del poeta (recordem: 1-infant; 2-confident de la nit; 3-adolescent enamorat) per centrar-se exclusivament en un element extern, el paisatge.

Malgrat això, hi ha unes constants formals al llarg del llibre que es mantenen: l’exaltació de la bellesa, l’interès per un cromatisme conegut (rosa, blau, blanc), la presència de vocabulari botànic i la incorporació de petits elements de tradició folklòrica.

Possiblement, els poemes d’aquesta part siguin un afegit, fora del cos central del llibre que Llacuna devia considerar vàlids tot i trencar el discurs subjacent que estava construint.