La secció primera d’Ònix i níquel recull set poemes que fan referència exclusivament a records d’infantesa evocats amb melangia i tristesa. El títol ja és prou evocador: el poeta es retroba a si mateix a través d’un filtre o un mirall que li retorna la imatge del propi jo-infant. Les al·lusions a la infantesa són prou explícites i evidents al llarg de tots els poemes, però estan tenyides d'una pàtina de tristesa, solitud, melangia, tendresa, plor.  

Per fer més evident encara aquesta intenció poètica, la majoria dels poemes se situen en el mateix moment del dia, el final de la tarda, el crepuscle:

"Per què és trista la tarda, Senyor?" Elegia, vers 45

"Daura / el silenci la tarda." Placeta del Rei, versos 15-16

"També plores a les tardes / saltimbanquis rodamón?" Llagosta, Llagosta-clown, versos 15-16

"El ric-ric / enervava la tarda / elegíac." Tarda de grills, versos 10-12.