Aquesta secció del llibre és la continuació lògica de la part anterior, que estava centrada en la nit. Després de la nit ve l'aurora. Els quatre poemes d'aquesta secció són de temàtica amorosa, un tema encetat en el darrer poema de la secció precedent, però serà un amor intuït, somniat, no real. Després que els estels hagin parlat d’amor amb l’infant poeta, aquest enceta la nova temàtica. L’amor és presentat de manera ambigua, estàtica, indirecta; com un despertar a l’amor. El poeta no relata directament el seu amor, sinó la meravella d’estar enamorat. Després d’evocar el record de la infantesa, i l’experiència iniciàtica amb la nit, el poeta fa un pas més i arriba a l’estadi de descoberta de l’amor, d’una manera natural, inevitable.

Els quatre poemes de la secció contindran moltes referències a la llum, als colors, a escenaris inconcrets i simbòlics, amb la pretensió de fixar instants estàtics de bellesa i sensacions de plenitud.

D’altra banda, els quatre poemes de la secció tenen com a element comú l’al·lusió a la rosa (entesa com a flor i com a color), que també té una relació molt directa amb el món de l’amor.

Notem que aquesta referència al concepte "aurora", que apareix explícitament a 3 dels 4 poemes, ha de ser considerada un precedent del llibre posterior del poeta, Aurora de l'Aragall  tot i que, en aquest segon cas, Aurora és un nom propi.