INVOCACIÓ AL CARROUSSEL

 
           Automòbils de fusta a la pista sonora
           i barquetes de nacre desesmaltat.
           Carroussel, vaixell blau! T'adora
           l'infant,
5                                   com adora la sina materna o el bres desnonat. 

           Vint-i-quatre cavalls arrogants a l'ambigua carrera,
          -vint-i-quatre cavalls virolats de cartó-
           i el conill, i el camell, i el lleó,
           i el cadell elefant sospirant al darrera.
10             (El genet que li amoixa la trompa
           evocava la jungla i el parc.)

           ¡Oh baldufa lluminosa,
           lluna groga del suburbi, carroussel!
           Jo somio, en nits desertes, que enamores Charlie Chaplin,
15             que enlluernes sos ulls tristos amb l'esclat de tantes llums.

           Jo somio l'avalot,
           les rialles que suscita entre els infants,
           parc com és de muntar sota l'arc de la gepa del camell.
           Jo somio que somriu a la joia dels infants
20             i nostàlgic taral·leja la cançó de l'orguenell.

           Carroussel, carroussel!
           Jo t'imploro pietat pel meu pàl·lid vagabund.
           El vertigen l'ha adormit entre efluvis de llir tendre.
           No el despertis!
25             No li parlis dels badocs, ni li mostris tos miralls,
           al pallasso espellifat!
           Sobredaura'l d'harmonies, giravolta intermitent,
           fes llençols de tes banderes si a la nit fa fred o vent.
           Guarda un àngel blanc ton tàlem, carroussel!
30        El del meu germà Charlot, l'àngel blanc més dolç del cel!

Comentari

El ritme ternari d'aquests versos accentua la sensació de velocitat i de moviment.

La instal·lació de l’aparell es devia fer als afores de la vila, com diu en el poema "Circ" (Altres poemes). D’aquí la referència al suburbi.

Anar al poema: "No sents la puput?"

La referència al pallasso la retrobarem en altres poemes de Llacuna, per exemple en "Llagosta, Llagosta-Clown" i "Circ" . D’altra banda, en aquest poema s’hi pot entreveure una certa consciència social, ja que demana protecció per elements marginals o desprotegits de la societat com el vagabund, el pallasso espellifat, la canalla o el suburbi. Aquestes al·lusions són més poètiques que polítiques; en cap moment Llacuna no pretén fer poesia social, sempre la va defugir.