El llibre el va editar l'any 1934 l'editorial Altés, amb una presentació molt digna, amb un paper i una tipografia molt cuidada. L'aspecte formal dels seus llibres serà una constant en les publicacions del poeta, fins i tot en la publicació de poemes en la premsa. Es conserven testimonis epistolars en què Llacuna mostra el seu interès i preocupació per l’aspecte tipogràfic i formal en l’edició dels seus poemes. 

El títol de l'obra està format per la unió amb una simple conjunció copulativa de dos substantius de dues síl·labes, que remeten semànticament al món mineral i que pronunciats en conjunt tenen una espectacularitat innegable. Segons el DLC, ònix és "calcedònia (quars) llistada de diferents colors" i el níquel és un "metall de transició, blanc argentí, dur, mal·leable, dúctil, magnètic, resistent a la corrosió". Romeu (1974) insinua un modern ús mèdic del níquel cosa que accentuaria el caràcter avantguardista del títol. El títol no té un referent clar en el conjunt dels poemes, és més aviat un títol "extern" al contingut de l'obra. 

El recull consta de 4 seccions, a través de les quals es pot establir un cert recorregut temporal al llarg del dia. Així, Transparències (amb 7 poemes) se situaria a la tarda, Reflexos (amb 5 poemes) representaria la nit, Aurores (amb 4 poemes) comprendria el dia i Paisatges (amb 2 poemes) quedaria fora de la seqüència temporal. A part de les quatre seccions l’obra està encapçalada per un quartet de decasíl·labs dedicat a Sta. Teresa de Lisieux.  

En ser un llibre d’iniciació poètica es troben amb freqüència influències d’altres autors: assenyalem especialment Sebastià Sánchez-Juan, Josep Mª López-Picó i en menor mesura Joan Salvat-Papasseit.

S’ha discutit la influència de l’avantguardisme en aquest volum. No pensem que puguem parlar d’un llibre catalogable d'avantguardista, si bé algunes tècniques hi són usades (el trencament del vers, per exemple), algunes referències a la modernitat més rabiosa hi són presents i s'hi troben tècniques i temes propis del surrealisme.

Sembla que la major part del llibre va ser escrita fora d’Igualada, especialment en l’etapa d’estança a Valls (1931-1933). Així i tot, la majoria de poemes fan referència a records i indrets de la ciutat natal del poeta.