"Santa Teresa de Lisieux (Alençon 1873-Lisieux 1897)  Nom amb què és coneguda Thérèse Martin, carmelitana francesa. Hom l'anomena també santa Teresina. Precedida per les dues germanes al convent de Lisieux, obtingué del papa el permís d'entrar-hi a quinze anys. A la professió (1890) rebé el nom de Teresa de l'Infant Jesús i de la Santa Faç. Ajudant de la mestra de novícies (1893), no pogué formar part del grup de monges enviades a la Xina (1896) a causa de la primera hemorràgia de la tuberculosi que la dugué aviat a la mort. La seva espiritualitat simple i heroica alhora, anomenada "camí de la infància espiritual" o "caminet", és coneguda, sobretot a través de l'autobiografia Histoire d'une âme, publicada per la superiora Agnès de Jésus el 1898, que tingué una gran difusió i fou traduïda a nombrores llengües. Aquesta versió, però, no és del tot fidel a l'original, el qual fou publicat en facsímil el 1956. Fou canonitzada (1925) i declarada patrona de les missions (1929). Festa: 1 (abans el 3) d'octubre."  Josep Torras i Rodergas GEC (vol. 22)

Aquesta és una santa per qui el poeta tenia una especial devoció religiosa i admiració “poètica”. En una entrevista per la revista Poemes, reproduïda a Obra poètica (1977), Llacuna diu: "Els sants, per exemple, ens guanyen en sentiments i accions poètiques. I no penso solament en Teresa de Lisieux -la santa que, com sabeu, estimo tant-, prodigiosa, sensitiva criatura que ja des de la seva naixença fou una resplendor primaveral de poesia" (pàg. 107-108)  En aquesta dedicatòria, en decasíl·labs, el poeta s'hi adreça directament com a "germana" i en destaca un element en comú (el fet de ser infant, de valorar la infància) i dues mancances (la dificultat d'arribar a la santedat i conseqüentment la impossibilitat d'assolir la Joia). El caràcter elegíac d'aquesta dedicatòria és destacat per Romeu (1974). Assenyalem, també, que el propi Llacuna va donar a la seva única filla el nom de la santa. Per la família i els amics més propers, la filla, única del poeta sempre serà coneguda com a Teresina. Llacuna també dedica a la santa el seu recull Pregàries