Estem davant d’un sonet a “l’anglesa”, és a dir format per quatre tercets i un apariat.

Des del punt de vista temàtic, després de la lluita descrita en el poema anterior, el poeta fa un parèntesi elegíac, situant-se en un ambient mariner (molt poc freqüent en la poètica de Llacuna) on no hi ha cap llum al cel perquè la lluna és morta i els estels no hi són.

El color predominant, doncs, és el blau de fosca i la inexistència de la lluna fa que la nit sigui "tres vegades fosca" (v.1) i conseqüentment "trista" (v.7). Aquesta nit fosca i trista contrasta amb la mar "dolça" (v.7) i amb l'aparició d'un element màgic, la sirena, que cantarà al costat del poeta, fent unes quantes preguntes retòriques utilitzant, potser impròpiament, el tòpic de l'ubi sunt?.

El poema manté la tònica dels anteriors i continua essent trist i elegíac, però prepara, a través de la relació amb el color blau, el final de la secció que culminarà amb el poema següent.