El pretext d’aquest poema és el color rosa (que ja coneixem i associem a l’amor del poeta) associat a dos elements primaverals: el presseguer florit i el vestit de Pasqua de la noia. El poeta es meravella davant de la bellesa del presseguer florit (element del paisatge) que té el mateix color rosat que un "pòmul d’infant" (v.1).

El rosa és també el color de l’aurora i el que té "el vestit de la noia que estimo" (v.6). Els darrers versos del poema tanquen el cercle: amb la llum rosada de l’aurora (la mateixa  llum de les "sagetes rosa") es desperta del somni i neix l’amor: la llum de l’aurora ha esdevingut romàntica. En aquest darrer poema és quan el poeta anuncia obertament que estima aquella noia de qui havia anat parlant i somniant.

Aquest darrer poema de la secció obre pas a la secció següent a través de dos nexes d’unió: la meravella del paisatge (que aquí insinua amb la imatge del presseguer florit) i la insistència en el color rosa (que es mantindrà en els dos poemes de la darrera secció del llibre).