Poema descriptiu, en primera persona, i en present d'indicatiu. El títol és prou clar: descriu una situació de convalescència en un ambient casolà carregat de referències religioses (estampes, àngels, Immaculada, Infant), d’al·lusions florals (florescències, margarides, lliri, espiga) i amb un predomini d’una coloració blanquinosa,  (vori, albes, plomes d’àngels, pètals de margarida...).

Aquesta convalescència i els objectes amb què s’envolta que disparen el mecanisme de l’enyorança, transporten el poeta a temps i actituds pròpies de la infantesa.  

No és difícil de detectar una clara vinculació d’aquests versos amb la més tòpica poètica noucentista (lliri, vori, florescències...).Tot i estar dedicat López-Picó, aquest poema té un clar paral·lelisme amb el poema de Sebastià Sánchez-Juan "Indicis" inclòs al recull Cançons i poemes de 1931:

INDICIS

Desempolso raigs de sol
I miralls foscos en penombres velles.

(Un fil blanc que no sé d’on segueix
nodreix la meva part fosca entre centelles.

L’aigua bona farà bon vermell).

No he perdut les estampes d’infant.

El propi Sánchez-Juan té també un poema amb el mateix títol, inclòs al recull Constel·lacions, tot i que aquest té una temàtica diferent.