El poema centra el seu interès en un indret concret de la ciutat d’Igualada, especialment estimat per Llacuna: la Plaça del Rei, el centre de l'univers mític del poeta, i un referent molt repetit en tota la seva obra poètica. El podem relacionar directament amb els següents poemes: "La corona de Llorer" (Aurora de l’Aragall), "Amics, voldreu acompanyar-me?" (Poema de la meva mort), "Com l’arena del riu" (Pregàries), "Circ" (Altres poemes). 

En aquest poema, la plaça és retratada d’una forma força real i esdevé un escenari on transcorre, en miniatura, la vida de la ciutat. Lògicament, tot gira a l’entorn de l’element central, la font coronada per l’estàtua de Neptú (d’aquí el nom de Plaça del Rei). És Neptú -el nom del qual és repetit obsessivament- qui presideix el record que el poeta situa en l’espai concret de la plaça i que és transformat o redibuixat per la seva imaginació.  

A més de l’entorn ciutadà, un element protagonista d’aquesta plaça és el propi poeta-infant, que hi desplega tota la seva vitalitat: sent el goig de l’aigua, fa ressonar-hi la seva veu, i fa punteria amb les boles de l’entorn de la font, veu els fanalets encesos...  

El poema transcorre al llarg d'una jornada de primavera: matí (brivalla que crida), tarda (silenci daurat, boles del quadrilàter), nit (fanalets encesos, ombres). El matí és associat a la innocència (v.10-11), la tarda al silenci (v.15-19) i a la melangia (v. 25-26) i la nit a la nostàlgia, l'enyor i el plor (v.27-31). Cal destacar a més el caràcter elegíac, de trist comiat (adéu... adéu... v.18), del poema.

A nivell cromàtic el poema comença amb el color blau (matí), continua amb el color daurat (tarda) i el color rosat i gris de les ombres (nit).