Continua evocant la infantesa a través d’una senzilla acció narrada en tercera persona: el nen aixafa una tija de civada, que és buida per dins, com una canya, i de l'extrem oposat en surt una goteta d'aigua, que es transforma en estrella a la vista idealitzada de l’infant-poeta.

La importància de la gota d’aigua ja havia aparegut en el poema anterior "Placeta del Rei":

            Tot el goig del meu cor
            en una gota d’aigua. (v. 12-13) 

Novament apareix el tòpic de la infància i la natura idealitzades a través del símbol de l’estrella. Precisament en la secció següent del llibre (Reflexos) els estels seran el leit-motiv central de tots els poemes.

El poema rima ABAB i té una mètrica irregular.