El rerafons del poema remet al món del circ. L’infant, però, no està situat en un circ convencional, sinó que observa les evolucions d’un insecte tan poc "poètic" com pot ser una llagosta, que es transforma, en la imaginació de l’infant, en un saltimbanqui-clown a qui ell demana de participar en el seu “circ pluricolor”.  

La natura és objecte d’una transformació radical, gairebé surrealista. Així, el sol esdevé un “projector daurat”, les ales de l’insecte són una “jaqueta bruna”, i “les branques d’un lilà” serveixen per fer-hi equilibris.  

El poema manté el to elegíac de la resta poemes d’aquesta secció, especialment alimentada per la figura ambivalent del pallasso que plora (mig alegre, mig trist, l’adult que no ha perdut la il·lusió de ser infant) i la tarda, que és omnipresent en tots els poemes.  

Aquest poema està en la mateixa línia avantguardista del poema "Invocació al carroussel" i de "Circ" (Altres poemes). Hi trobem anglicismes (clown), elements tècnics moderns (projector, circ pluricolor) i transformació impossible de la realitat explicitada en la unió dels mots llagosta i clown. En els poemes d’aquesta temàtica es pot establir una relació amb el poema de S. Sánchez-Juan "Pallasso enamorat" inclòs a Cançons i poemes.