"Tarda de grills", que tanca la primera secció del llibre, és un poema directament relacionat amb l'anterior, ja que es fixa en el grill, també un insecte com la llagosta. El poema ens explica una activitat infantil, anar a caçar grills, a les tardes d’estiu, quan estan abaltits pel sol i són fàcils de capturar. La cacera no té cap element de crueltat sinó que el poeta s’esforça per donar a la cacera una connotació de naturalitat i complicitat. Malgrat que l’infant es "feia sang a les cuixes" (v. 3), els grills caçats són retinguts dins la "mà tebiona" (v. 5-6), o dins la pitrera "amiga" (v. 9).  

Allò admirable dels grills és el seu cant, que acompanya amb el seu" ric-ric" (v. 10) "elegíac" (v. 12) la mort de la tarda. 

Els tres darrers versos, una mica enigmàtics, representen no només l’acabament del dia, sinó que es podrien interpretar també com la premonició del final de la infantesa, de l’etapa mítica que ha quedat fixada en la primera part del llibre. L’associació de l’acabament de la infantesa amb l’arribada del crepuscle es pot desprendre també de la interpretació de l’inici del poema Nyora(1935).