JOAN LLACUNA         ÒNIX I NÍQUEL  /   Transparències                                    
  ELEGIA

                        És tan vell mon idil·li
                        amb la pluja, Senyor!         
                        Quin besavi malalt

                        començà l'elegia? 

5          Dins ma cambra d'infant solitari
            aspirava flonjors d'humitat;
            bombollava's la pluja al terrat

            i arraulia's, convuls, mon canari.

                        (Quin besavi nostàlgic
10                     començà l'elegia?
                        Un besavi romàntic
                        o potser medieval?
                        Quin besavi malalt
                        començà l'elegia?)

15        Per tants somnis glaçats i tants núvols
           vessen plors els cristalls del balcó.
           (L'últim somni moria amb claror

           vespertina un hivern d'aires rúfols).

                        (Quin besavi nostàlgic
20                    començà l'elegia?
                        Un besavi romàntic
                        o potser medieval?
                        Quin besavi malalt
                        començà l'elegia?)

25          Les teulades tofades de púrpura
       daven sang d'enyorança al meu cor;
       com la sang que em nodria l'enyor
       no n'he pres de més balba i més pura.

                        Quin besavi nostàlgic
30                     començà l'elegia?
                        Un besavi romàntic
                        o potser medieval?
                        Quin besavi malalt
                        començà l'elegia?)

35       Ai jardí sense ocells! Ai estany
sense cignes! Desmais del camí!

al lotus li tremola el cor, i
a l'aigua, la veu glauca del plany!            

                       (Quin besavi nostàlgic
40                    començà l'elegia?
                        Un besavi romàntic
                        o potser medieval?
                        Quin besavi malalt
                        començà l'elegia?) 

45       Per què és trista la tarda, Senyor?
Per què és trista la boira i la pluja?
I la meva pregària que puja
entre plors, per què és trista, Senyor?

                        (Quin besavi nostàlgic
50                     començà la pregària?
                        Un besavi romàntic
                        o potser medieval?
                        Quin besavi malalt
                        començà la pregària?)

Comentari

 

 

El besavi

 

Notem l’ús poc freqüent dels pronoms darrera la forma verbal

 

 

 


 

 

Els versos 17 i 18 tenen una relació directa amb el poema "Miralls" de Nyora (1935), quan parla del combat nocturn del poeta-infant amb el monograma del núvol que suposarà el trencament de l’etapa mítica de la infantesa.

 

 

 

Els versos que fan referència a la sang també tenen una relació molt directa amb el segon i tercer poema del recull Nyora.

 

 

 

 


 


La referència als desmais la tornarem a trobar en el vers 20 d'"Elegia a Rosselló-Pòrcel": "
Ploreu, desmais de l’Aragall, ploreu."

Glauc: d'un color verd blanquinós