TARDA DE GRILLS

                   A Sebastià Sànchez-Juan 

 Els grills es deixaven caçar,
          brèvols,
          entre el rostoll que em feia sang a les cuixes.

 Captius s'abaltien
5              dins la mà
          tebiona.

 Ma pitrera (àvida)
 acomboiava'ls
 amiga.

10            El ric-ric
          enervava la tarda
          elegíac. 

          I el crepuscle m'ungia
          de penombres
15       morades. 

Comentari
 

Val la pena fer notar que la ubicació de l’acció d’aquest poema i de l’anterior és plenament rural (no hi ha grills, llagostes ni rostoll a la ciutat). L’escenari dels jocs infantils del poeta, doncs, no es limita únicament a l’interior vilatà sinó que tenia també com a escenari els afores agrícoles de la ciutat, molt propers al domicili dels Llacuna.

Notem l’efecte fonètic que produeix l’onomatopeia acompanyada d'una al·literació.