MADRIGAL 

         Les deu puntes vermelles del paraigua
         estremien d'aurores el meu son.
         Oh paraigua-buirac, sagetes-rosa,
         de l'amiga als meus somnis taciturna!
5            (M'adormia l'alè del seu silenci,
         i em desvetllava l'alba del seu front.)

         ¡Ai, si en tocar la cabellera rossa
         les roses s'inflamaven com els llums
         de ta minúscula ciutat beata!
10         ¡Quina encesa de cors sota la pluja
         polífona del vespre, imantats
         pel paraigua de deu puntes vermelles!

Comentari
 

La referència a les sagetes i les fletxes també apareixerà, amb un altre sentit, a "Remolí" del recull Nyora.

La ciutat a la qual fan referència aquests versos podria ser Valls. S’hi refereix amb el possessiu àton "ta", amb la qual cosa no la reconeix com a seva. Possiblement, el poema va ser escrit a l’etapa de Valls i la seva dona, Teresa Puig, de la qual va enamorar-se durant aquests anys era originària de Valls. Aquesta ciutat és qualificada amb l’adjectiu beata i minúscula.