JOAN LLACUNA          ÒNIX I NÍQUEL   /    Reflexos                                        
 UN TRAPELLA D'ESTEL A CADA PUNTA...

           Un trapella d'estel a cada punta
           del coltell de la lluna s'arrecera.
          -Lluna de quart minvant quasi difunta,
           la teva pal·lidesa m'enquimera! 

5               Vigila, lluna, els dos estels trapelles!
  No veus com van ficant-se't dintre el cos?
  Lluna, lluna, no tanquis les parpelles
  que vénen més estels de dos en dos,

           cridats pels dos estels trapelles. Mira
10
             com es riuen de la teva agonia,

           lluna, fent-te servir de gronxador,

  els estels! I el pèrfid joc no t'aïra?
  Lluna, veig en la teva fesomia
  una agònica ganya de dolor!
 

Comentari