JOAN LLACUNA         OBRA POČTICA INČDITA                                            

           ESPERO, SOBRETOT, UNA ORACIĶ

  Espero, sobretot,
           una oraciķ per la meva
           ānima.
           Serā una violeta,
5         una rosella
           un gessamí
           o un card.
           I que no oblidin
           els meus versos.
10        I qui sap si a algú, davant
           del meu record,
           se li inflamarā
           el cor,
           i es dirā: Jo també vull ser poeta,
15        cantaré la ciutat
           del meu temps
           com ell va fer-ho del seu.

Poema mecanografiat en un fragment de full solt, amb correccions fetes a llapis, que s'inclouen en el text. Per la temātica i l'estil, aquest poema pertany a la darrera etapa creativa llacuniana. Possiblement, aquest poema hagués estat descartat a l'hora de formar part del recull Poema de la meva mort.