PAISATGE D'IGUALADA

          Desagençat, nudíssim
          auster i desigual
          paisatge d'Igualada.
          Somrius amb tos ulls verd
5        somrient-te, però, els teus ulls verds.

          Desenjoiada i nua, terra meva!

          Desenjoiada,
          nua terra meva!

          Desenjoiada terra.

Poema manuscrit sencer en una de les llibretes on Llacuna passava a net les seves notes. Aquest poema el podem datar dintre de l'etapa inicial de la trajectòria poètica de Llacuna, és a dir, a principis de la dècada dels anys 30.

Veure: Manuscrit del poema
 

Llocs: Igualada