En aquesta secció hi hem inclòs aquells poemes que Llacuna tenia escrits entre els seus papers però que per alguna raó o altra no es va decidir (o no en va tenir l'ocasió) a publicar en cap recull. El dubte que es presenta és si estem traint la voluntat del poeta en donar-los a conèixer. Pensem que no, ja que els poemes seleccionats no representen simples provatures (que el poeta no donava per acabades ni per definitives) sinó que són poemes acabats, passats a net i en moltes ocasions mecanografiats i corregits; és a dir són obres pensades, donades per bones en algun moment, tot i que l'autor no hagués considerat oportú de publicar-les.

Pensem que donar a conèixer aquests poemes té el seu interès per dues raons:

-Perquè amplien una mica el brevíssim corpus poètic de Llacuna.
-Perquè permeten veure com treballava l'autor, ja que trobarem en aquests poemes algunes semblances i correspondències amb altres poemes ja publicats. Possiblement aquesta fos una de les raons per les quals el poeta no va publicar-los, ja que Llacuna tenia molta cura a no repetir-se.

Caldrà, doncs, considerar aquest conjunt de poemes com a plenament pertanyents a l'obra poètica llacuniana, però amb la prevenció de saber que el zel de l'autor els havia mantingut amagats en la intimitat dels seus papers. La qualitat dels poemes que es reprodueixen és desigual, com la resta de l'obra ja publicada. Malgrat això, no hem considerat que la qualitat fos un criteri vàlid a l'hora de seleccionar els poemes inèdits que es donaven a conèixer. 

En canvi, no hem cregut convenient publicar les provatures, les dedicatòries i els esborranys de poemes inacabats. Repassant els seus papers, ens adonem que Llacuna escrivia els poemes d'una manera gairebé artesanal, vers a vers, i que el poema anava prenent forma amb la unió d'alguns d'aquests versos que havien estat escrits, de vegades, amb molt temps de diferència. Per això, considerem que no tindria massa interès (i aleshores sí que estaríem traint la voluntat del poeta) publicar una llarga llista de petites cèl·lules poètiques soltes ja que no podrem saber mai si Llacuna les havia donat per bones i, en cas afirmatiu, com les hauria articulat en forma de poema.