JOAN LLACUNA   OBRA EN PROSA         JOGUINA D'AMOR

Malgrat estar escrita l'abril de 1928, aquesta prosa poètica va ser publicada a Llibertat nº 88, el 5 d'octubre de 1929. Observem el joc tipogràfic en què Llacuna suprimeix les majúscules per minúscules en negreta.

joguina d'amor

si és ver que ameu a qui, en una hora dolça, us entregà el seu cor, per què tant vacil·leu? sospito que ignoreu, encara, la inefable pregonesa de l'amor. que ameu d'una faisó imperfecta, poruga, reservada, mesquina. car, amor, amiga, és obert, franc, impetuós ardit...
i és que m'apar que en feu un joc, de l'amor. un deliciosíssim, infantívol joc, però sense malícia, sense intenció. i amb molta gràcia i ingenuïtat. i amb un poc de coqueteria. innòcua. natural.
Vós que atresoreu una fina cara colrada, com préssec vellutat. i uns magnífics ulls, irradiadors d'escata, d'una lluïsor igual a les quietes aigües de l'ebre, quan el sol s'hi banya.
i decanteu, somrient, el caparró pícarament i gentil. i teniu un discret i simpàtic caminar de "charlot".
i un cosset molt vistós, molt bufó. talment una nina. una nina de cel·luloide, o de porcellana, o de marfil. diminuta, delicada, adorable!
oh! joguina bellugadissa, viva, palpitant. no podíeu entendre l'amor altrament. jugueu. jugueu inlassablement, inigualable nina! jugueu com les vostres germanes, les nines artificials. car per molts, els més, l'amor, la dona, sols és això: artifici. joguina.

un joc d'ulls-un joc de llavis-un joc de "toilette".

tortosa, 2-IV-1928          joan llacuna