JOAN LLACUNA      OBRA EN PROSA               REUS

                                   REUS

                                                                                   A Sebastià Ferrer i Valls, fill d'aquell adorable raconet del Camp, que té per nom Pla de Cabra

Aquests nostres, des d'ara batejats "Viatges per Catalunya", no seguiran un ordre determinat. Tampoc sabríem subjectar-nos-hi. Com que no entra en els nostres propòsits el fer-ne un llibre -Déu ens guardi de fer mai cap llibre-, el lector de periòdic potser ens agrairà i tot la varietat geogràfica que li anirem oferint.

                                                     * * *
Avui, amics, us parlarem breument -com ha estat la nostra estada-, d'una ciutat del Camp de Tarragona. D'una de les ciutats, al nostre entendre, amb més cara i ulls de Catalunya. Avui us parlarem, amics, de la ciutat de Reus.
Reus... París i Londres? Evidentment que no. A part ironies gosarem, però afirmar: Barcelona... i Reus.
Ni Lleida, ni Sabadell, ni Tarragona l'igualen en ço que en podríem anomenar "urbanisme". Millor encara: en sentors de "cosmopolitisme". L'avantatgen, certament, Sabadell i Tortosa en extensió: Lleida, Girona i Tarragona en tipisme, història i arqueologia. Cap, però, en moviment ciutadà i tràfic comercial. Tampoc en perspectiva geomètrica dels carrers -plans, amples, rectangulars i amb edificis escaients, de bona planta-. Menys encara en la sumptuositat dels establiments sols comparables amb els de la capital catalana, àdhuc estranya que una ciutat de 31.000 habitants com Reus pugui donar vida a unes botigues tan ostentoses i tan esplèndidament instal·lades. Amb tot, cal tenir present l'enorme contingent de persones que amb motiu del mercat hi acudeixen els dilluns de cada setmana.
El rovell de l'ou de l'esperit comercial i ciutadà de Reus, és sens dubte el carrer de Monterols. El millor elogi que podríem fer-li és dir que hom no sent en enyor el carrer Ferran de Barcelona. Tal és la lluminositat que emana dels infinits aparadors i el luxe i gust imperant en cada establiment. juntament amb la Plaça de Prim ve a ésser el "rendez-vous" dels reusencs. A la nit, sobretot, hi regna una animació inusitada. Entre vuit i nou del vespre hi veureu tota la varietat humana -anàvem a escriure zoològica- que la Providència benvolent ens ha deparat per gaudi nostre. La modisteta que surt del taller i du una murrieria als ulls i una gràcia al cos que us encanta i transporta: la "niña xich", maquillada i seriosa, acompanyada de la respectable mamà, que diria l'amic Serra i Atset; i el jove estudiant o dependent que amb barret de gairell i enfonsat fins a les orelles va al què se'n deia abans fer "conquistes" i en diu ara emfàticament "castigar".
La cosa que us elogiaran més de els de Reus, després del campanar -les discussions entorn de l'alçada entre el campanar de Valls i el de Reus ha suscitat innombrables i pintoresques disputes-, és la cèlebre Plaça de Prim. Tanmateix, hem de confessar que s'ho mereix. És una bellíssima plaça quadrada, elegant, senyorívola i porticada en part. Al mig, l'estàtua de l'il·lustre general sobre un airós corser, brandant l'espasa. Li fan de mare vertaders palaus. Per una banda, entre altres no menys notables, el Teatre Fortuny i societat recreativa "El Círcol" -és d'admirar la magnificència i confort interiors d'ambdós locals-. Per l'altre, l'antiga i noble casa Miró, actualment convertida en l'hotel "Londres".
A nosaltres, particularment, res ens plau tant de Reus com l'intens amor que per la població senten els seus fills. Part del seu progrés i engrandiment prové, opinem, d'aquest entusiasme pairal. Parleu amb qui vulgueu de Reus: de seguit us farà un vibrant, xardorós, entusiasta panegíric dels seus carrers i places, de les seves Rambles i Passejos, dels seus magnífics arravals en circumval·lació, de les seves institucions i societats úniques.
Però el seu patriotisme local no es completa, com el nostre, en paraules i discursos solament. L'amor que per la seva ciutat senten els reusencs és com tots els veritables i sincers amors. És un amor fet d'intel·ligència, acció i desinterès.
I si ho dubteu, veniu un moment amb mi fins a mig carrer Major. Ara aturem-nos. Llegiu: "Centre de Lectura de Reus". Entrem-hi? No temeu. Ningú no us dirà un mot si no és per complimentar-vos. Les portes d'aquest benemèrit fogar de cultura resten obertes a tothom.
Tanmateix, us meravelleu? No us impacienteu, us esperen més sorpreses. Veniu? Heu-vos ací el Teatre Bartrina. En coneixeu de semblant? Gosaríeu comparar-lo amb cap dels nostres teatres, amb tot i ésser dels millorets que corren?
I de la biblioteca, què opineu? Proveu de comptar els volums. Impossible, veritat? A bell ull, quants us sembla que n'hi poden haver? Vint, trenta mil? Potser sí. Potser més i tot. Hom passaria amb complaença hores i hores només llegint els lloms.
Apressem-nos que és tard! Mireu: la sala d'exposicions, -observeu? -ara l'estan arreglant per un concurs de crisantems- ; les aules, els laboratoris, els museus, el saló de Juntes...
Esteu convençuts? Doncs, bé. Aquest edifici immens, luxós, confortadíssim, orgull i glòria de Reus, fou costejat per un preclar patrici reusenc. Reteniu el nom: Evarist Fàbregues. Millor: Imiteu el nom, compatricis adinerats!
Repetim-ho: Reus... París i Londres? Barcelona... i Reus!

                                                                Joan Llacuna
Valls, novembre de 1928