L’ESCRINY DE CRISTALL

     Ai de les vocacions que en l’hora decisiva no troben un llibre a l’abast de la seva mà!... XENIUS

Retorna l’Aurora faldada d’espires daurades.
Els somnis d’Avui, els somnis d’Ahir seran sempre estèrils?

Ciutat de Neguit, Ciutat de Treball! L’Estalvi (el Treball) t’ha fet una ofrena. L’Estavi t’ha dat un Escriny de Cristall, un Palau de Promeses.

Els dits dels infants espremen els pètals dels llibres. Silenci fecund en la Cambra de vori i de nacre. L’ampul·la curulla de nards sap la joia i la febre dels ulls que hi reposen?

Jo escruto el front dels infants, jo miro els seus llibres. Oh Verb! Quin mot taumaturg encendrà el pensament del futur Immortal?

Ciutat de Fervors, Ciutat d’Ideals! Els teus Immortals on són?
Estrènua glòria de Caresmar! Quin Il·lustre seguici t’acompanya?

Ciutat de Fervors, Ciutat d’Ideals!
En la blanca llum flabel·lada de la tarda difunta, mentre una aura melangiosa desagença d’efímers joiells els plàtans de la Rambla, jo besllumo, Ciutat, un diàfan Demà.

Veure: Llacuna i la Caixa