A Igualada, la denominació tradicional de l'ofici d'adobar pells és la de blanquer. El lloc on es desenvolupa aquest ofici s'anomena adoberia  (pronunciat doberia), mai blanqueria. Cal recordar la importància d'aquesta indústria en l'economia igualadina i la relació directíssima que la família de Llacuna tenia amb aquest ofici ja que el seu pare i el seu germà eren blanquers.

Dibuix de Sendra-Enrich rememorant l'ofici de blanquer.

En l'obra poètica de Llacuna les referències a aquest món són molt importants. Tot i la duresa de l'ofici, els blanquers, van constituir una bona part de la burgesia igualadina.

                De Calcuta,
                de Siam,
                filla bruna
                de blanquers,
                princeseta. (v.1-4)

A Igualada la indústria d'adobar pells es remunta probablement als mateixos orígens de la seva història. El patronatge de Sant Bartomeu segurament el va promoure el gremi de blanquers: és conegut que el martiri de Sant Bartomeu va consistir en llevar-li la pell. Els llocs citats en el poema, Calcuta, Siam, són l'origen d’alguns dels components necessaris per la curtició de la pell.
                                                                                                      Foto: Gremi de Blanquers d'Igualada

Anar als poemes:
Majestat, la veu et xiula
La corona de llorer
 

Anar a: Biografia