Per les diades de festa, una de les maneres amb què la ciutat guarnia els seus carrers era amb tirallongues de boix relligat penjades pels balcons. En aquest poema Llacuna ens presenta una ciutat en festa. En el poema següent, "l'Aurèola", parla dels domassos, una altra manera per guarnir la ciutat. L'escenari de la ciutat en festa contrasta amb la sensació de soledat i d'incomprensió que mostra el poeta. D'altra banda, Llacuna és molt crític amb un sector destacat de la societat igualadina.

"-Vols de paons
pels carrerons
guarnits de boixos.

Reietons moixos
pels vells racons." (v. 4-6)

Possiblement per la temàtica i el to del poema, aquest hagi estat escrit després de la derrota de 1939.

Anar al poema:
Estem sols entre crits...
L'aurèola