Una de les espècies vegetals que creixen a la ribera dels rius (i a l'Anoia hi és molt abundant) és la canya-xiula (Phragmites communis). El tronc de la canya-xiula no és buit per dintre sinó que està ple d'un teixit flonjo que permet ser cremat per dintre si s'aspira fortament des d'un dels extrems. La canalla tallava petits troncs de canya xiula i també de vidalba de la mida d’una cigarreta i, un cop assecats, eren fumats. Era una trapelleria infantil que solia acabar amb grans marejades a causa del fum i de la dificultat per inspirar aquesta mena de cigars. No deixa de ser una trapelleria d'infant, fins i tot un ritus iniciàtic d'adolescència.

 "-Més valdria
que fumessis
canya-xiula" (v.8-10)

Els plomalls de canya xiula, que apareixen en el mateix poema serveixen per adornar amb elements florals de la ribera del riu el barret d'Aurora.

          "paparoles
          i plomalls
          de canya xiula" (v.22-25)

Anar al poema:
Verdaleta, piula