Montserrat és un lloc molt ric de tradicions, llegendes i mitologia. Igualada ha tingut des de sempre una relació intensa amb Montserrat. Cal tenir present que la major part del massís forma part de la comarca de l’Anoia. La ciutat cada any porta un ciri votiu a Montserrat arran d'un antic vot de poble. El particular perfil de Montserrat és omnipresent des de qualsevol punt (elevat) de la vila. La visió que se'n té des de la ciutat és de la regió d'agulles. El propi Llacuna ha tingut també una relació especial amb Montserrat. En aquest poema Llacuna incorpora algunes d'aquestes tradicions.

Simbologia dels colors rosa i blau:
Tot i que aquesta no és una tradició exclusivament local, és cert que també a Igualada s'ha associat el color rosa a les nenes i el blau als nens. La tradició marcava que la mare que esperava un nen havia de preparar la roba i l'habitació de color blau i si esperava una nena ho havia de fer de color rosa. En el poema Llacuna destaca els dos colors de la muntanya (especialment en les hores extremes del dia) i en fa una síntesi:

                                   "Els Somnis del Nen:
                                   blau-rosa, blau-rosa." (v.3-4)

Canvi de sexe amb la Foradada
Diu la llegenda/creença popular que si algú és capaç de travessar la Roca Foradada (permanentment visible des d'Igualada) amb un cistell ple d'aigua, sense que es buidi, pot canviar de sexe. Llacuna incorpora aquesta creença en els versos, donant-los valor de veritat; és la manera de fer la síntesi dels dos colors (i, per tant, dels dos sexes) assenyalada anteriorment.

                                  "La blanca mamella
                                  de la Foradada
                                  trasmuda de sexe els infants." (v.5-7)

Esfinxs (les muntanyes de Montserrat)
La forma de les muntanyes (agulles) de Montserrat ha recordat la forma humana. Moltes d'elles porten noms humans: la panxa del bisbe, la mòmia, l'elefant, els frares encantats, Sant Joan, Sant Miquel, Sant Jeroni, les Teresines ... És força clàssica l'associació de formes geològiques amb noms i referències antropològiques. A Montserrat, per l'abundància de roques de formes capricioses aquesta associació de caràcter metafòric és molt propícia.

                                   "L'alba perfuma d'encens
                                   el rostre de les esfinxs." (v.8-9) 

Pelegrins a Montserrat
Montserrat és tradicionalment un lloc de pelegrinatge. Des del Llibre Vermell de Montserrat (que recull cants de pelegrins que havien pujat a Montserrat) sempre els pelegrins hi han pujat per entrar en contacte amb la Mare de Déu i fer-li peticions o donar-li gràcies. La forma plàstica amb què se simbolitza aquesta relació religiosa és oferint un ciri a la verge.

                                    "Pelegrins innominats
                                    porten ciris a la Verge." (v.18-19)

Casar-se a Montserrat
Casar-se a Montserrat era una pràctica molt habitual entre les parelles de la burgesia catòlica catalana. El propi Llacuna es va casar a Montserrat. Quan no era possible el ritual del casament in situ, se substituïa per una visita de la parella al santuari. És un refrany conegut aquell que diu Si vols ser ben casat, porta la núvia a Montserrat. Així, moltes vegades, el primer ritual de les parelles acabades de casar era anar a Montserrat i deixar-hi el ram de núvia com a ofrena. D'aquí els versos de Llacuna:

                                    "Les núvies mullen de llàgrimes
                                    Els lliris i les roses te." (v.20-21)

Anar al poema:
Montserrat
 

Anar a llocs:
Montserrat