"Aquest joc, o entremès típicament igualadí, simulava una batalla entre moros i cristians, alternant-la amb una rastellera de parlaments versificats que recitaven ambdós bàndols." Duran, Anna Mª (1987) "La Patera". Igualada Patrimoni Cultural nº 6

Gravat d'una formació dels soldats a La Patera, extret del treball citat.

Es representava inicialment per la festivitat de Corpus i més endavant també per la Festa Major i era el propi municipi qui pagava les despeses dels dansaires, segons consta en els documents de l'arxiu municipal. Un precedent antic de la Patera, documentat des de 1587, és l'entremès anomenat "La Turquia". El 1679 trobem registrada documentalment per primera vegada la referència a La Patera. Sembla que, antigament, participava en la interpretació de la Patera la gent noble de la vila; més endavant l'entremès sofrí una decadència fins a convertir-se en una ridícula presentació, motivada per la baixa categoria del personal que successivament es va anar fent càrrec de la comparsa.

L'argument és una batalla entre moros i cristians. Abans de la lluita tots els personatges, des del Rei fins als soldats moros i cristians, fan un parlament en castellà (segons els historiadors ple de disbarats gramaticals i faltes retòriques).

Única imatge gràfica conservada de la Patera. Correspon a finals del segle XIX.         Foto: AFMI
 

L'entremès va acompanyat per una música de tabal que marca el ritme. Més endavant s'hi va incorporar la tenora, la gralla i el flabiol. La música de La Patera s'utilitzava en altres esdeveniments ciutadans: era l'himne de la Festa dels Sants Innocents, s'utilitzava en la festa dels traginers i les campanes el tocaven cada vegada que es batejava un noi.

 
Música de la patera, que correspon al  rítme  dels versos:

Patera, patum
les banyes de fum
Patera, patam
les banyes de fang,
les banyes de fang.


Sembla que la Patera es va representar per darrera vegada el 1901 o 1902 (amb la qual cosa cal pensar que Llacuna no l'arribà a veure mai). Però sí que es van mantenir en la memòria popular els versos i la cantarella Patera patum... i el ritme del  tabal. Tot això és incorporat per Llacuna en el seu poema. Els versos, que possiblement provenien del propi entremès, devien reproduir amb el so de les paraules el ritme que donaven els tabals. Era un crit que espantava els infants, com es pot veure en el gravat.

La Patera va ser recuperada el mes de novembre de l'any 1999, quan es va representar aquesta coreografia a l teatre de l'Ateneu durant el lliurament dels premis Ciutat d'Igualada.

                                                                                                                (Gravat inclòs en el programa de Festa Major de 1855) 

Anar al poema:
Sàtirs
Estem sols entre crits...