Per Llacuna, un dels centres dels seus jocs és la riera, tot i que el riu Anoia era un riu brut, contaminat i poc cabalós, sobretot en el seu pas per Igualada. Es pescaven petits peixos, però, abans de l'entrada del riu a la ciutat, riu amunt a partir de la Roixela. La canalla anava a pescar en el tram net del riu. La poca profunditat i l'estretor del riu en tot aquest tram permetia pescar amb les mans. Evidentment, el rendiment de la pesca d'aquest estil era molt escàs i no passava de ser un entreteniment infantil segurament idealitzat.

"el vaig descobrir un captard
mentre tornava de pesca-
                                               pescava peixets amb les mans
                                                   pescava peixets de riera-" (v. 18-21)

Una de les tradicions que s'hi podria relacionar era la de la "Pescada". A la primavera o estiu, per celebrar el final de qualsevol festa de carrer, o de Caramelles, els veïns anaven a fer una pescada, és a dir, un dinar campestre prop d'algun indret riberenc. Es tractava de passar el dia en contacte amb la natura.

Anar al poema:
Reflexos nostàlgics

Anar a llocs:
Riera (Riu Anoia)
La Roixela