Més que una tradició pròpiament local, es tracta d'un costum general a l'hora de mudar-se. L'ornamentació dels barrets que portaven les noies els dies assenyalats podia fer-se amb ornaments florals. En el poema "Verdaleta, piula", el poeta proposa una ornamentació artesanal del barret feta amb vegetals propers. L'anomena el barret de les diades, donant a entendre que era una peça especial per aquests dies. La decoració floral del cos (en aquest pateix poema) pot remetre, en darrer terme a les tradicions dionisíaques en què el Déu anava abillat amb raïms i fruits de la natura.

"-Adorna-te'n
el barret
de les diades:

assutzenes
i violes,
lliris d'ase,

paparoles
i plomalls
de canya xiula." (v.16-20)

En aquest sentit, cal assenyalar també el poema "La Corona de Llorer" on el poeta demana a Aurora que es posi al cap una diadema de magrana i el poeta que somia veure al cap la corona de llorer, com a símbol de la glòria poètica.

Anar als poemes:
Verdaleta, piula
La corona de llorer