JOAN LLACUNA                           Poemes manuscrits

        


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

Llibreta conservada en el fons Llacuna de Montserrat (Ms 1304).

 A partir de les notes preses en els quadernets de butxaca, o en els paperets, Llacuna escriu, amb ordre i pulcritud, projectes de poemes en unes llibretes de tamany reduït. En aquesta fase de la creació, els poemes no es donen per definitius del tot. Solen ser estrofes, grups de versos, frases, que després el poeta incorporarà en composicions més llargues. El següent pas serà mecanografiar els poemes quan els dóna per bons i, encara, continuar corregint-los. Dóna la sensació que Llacuna confegia els seus poemes "des de baix", creant vers a vers el conjunt del poema.


En aquesta il·lustració trobem la primera part del poema Circ (que en el manuscrit apareix titulat d'una altra manera). Observem que, al final de la pàgina, el propi poeta s'adona que un vers dels que ha escrit és molt semblant a un altre vers de López-Picó i ho anota (en realitat, és molt semblant a un altre vers de Sánchez-Juan).

 


Llibreta conservada per la família Llacuna.

 En aquesta mostra, en canvi, tenim un poema que Llacuna no va arribar a publicar mai, tot i que el seu estadi d'elaboració sembla força avançat, gairebé definitiu.

Paisatge d'Igualada

Desagençat, nudíssim
auster i desigual
paisatge d'Igualada.
Somrius amb tos ulls verd
somrient-te, però, els teus ulls verds.

Desenjoiada i nua, terra meva!

Desenjoiada,
nua terra meva!

Desenjoiada terra.


 Anar a: Paisatge d'Igualada