JOAN LLACUNA                              Poemes mecanoscrits

     

Quan el poema ja estava construït, Llacuna el mecanografiava, de vegades més d'una vegada, amb petites variants. Encara sobre els poemes mecanografiats trobem noves correccions del text, algunes fetes pel propi autor i d'altres que aparentment semblen suggerits per alguna opinió externa, i que Llacuna normalment rebutja tatxant els comentaris rebuts. N'oferim dues mostres:
Aquests són els versos mecanoscrits del poema "Vergella, relluc, pardal", inclòs a Aurora de l'Aragall. El poeta reflexiona sobre la paraula rusimall.

Els dubtes són posar-hi ruiximall, roina o mullinet. En l'edició definitiva opta per la solució rosimall.

 

 



Afegeix la paraula pardal darrera d'un vers.


Incorpora un nou vers manuscrit i  estableix un espai de separació entre les estrofes.

 

 


Inclou dos versos més entre aquestes dues estrofes mecanoscrites.


Afegeix la negació "no" darrera de l'adverbi mai.

Aquests versos pertanyen a l'Elegia a Rosselló-Pòrcel. La nota escrita en tinta blava no correspon a la lletra de Joan Llacuna, i ha estat ratllada, la qual cosa (a més de l'ús de la segona persona "podríeu") porta a pensar que el poeta rebutja la possible esmena que algú li ha suggerit. El suggeriment de l'anònim assessor diu:

Nota: Els rossinyols no són daurats. Podríeu posar rogencs.




 


En canvi la interrogació manuscrita que trobem a l'inici de la cinquena estrofa sí que pot correspondre a Llacuna.