Josep Vallverdú

Josep Vallverdú va néixer a Lleida el 9 de juliol de 1923. Als dotze anys va escriure un poema i als tretze uns «Pastorets» que ell mateix va il·lustrar. Ha estat Home de moltes residències –“no m'he quedat mai enlloc”, diu– però a tot arreu per on ha passat ha deixat marca.

Fa molt de temps que resideix a Puiggròs, comarca de Les Garrigues, lluny del brogit urbà i envoltat, sovint, de la boira espesa, “una boira insidiosa, acotonada, estúpidament engolidora de colors, agrisada i inútil”. Per veure'l feliç doneu-li un ambient camperol, amb repòs i estabilitat, amb un hort per conrear personalment. Per veure'l més feliç encara, deixeu-lo escriure i, sobretot, novel·la per a gent jove. Josep Borrell el defineix com “un escriptor empeltat d'horacià: mescla d'home de lletres i de pagès”. No postula un ruralisme ultrancer. Només una identificació serena i sentida entre home i terra.

Individualista al servei de la col·lectivitat. Solitari, però gens insolidari. Emotiu i sensible. La seva trajectòria, impecable, s'ha anat construint lluny dels crits i dels focs d'artifici i només dominada pel testimoni d'una fidelitat rigorosa al país.

Ha tingut sempre una gran dèria per publicar. Només a La Galera, a la col·lecció «Els Grumets», hi té vint-i-dos títols que sumen més d'un centenar d'edicions. El seu llibre Rovelló en porta ja vint en català i està traduït a l'italià, al francès, al basc, al castellà i, fins i tot, al rus i és el llibre infantil català que més premis ha guanyat durant els últims trenta-cinc anys. La sèrie de dibuixos animats sobre aquest entremaliat gos han tingut un èxit notable i els drets televisius han estat adquirits per altres televisions de fora del país. “No es pot dubtar –diu el crític Francesc Boada– de la trascendència social de la seva obra, si es té en compte com és de reduït el nostre mercat”.

Ha guanyat multitud de premis i ha estat candidat al premi H. C. Andersen, que ve a ser el Nobel de literatura per a joves. Ha estat un autor “capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny dels batzacs de la moda” –tal com diu l’escriptora i crítica Teresa Duran. Una bona part de la seva obra és una lúcida reflexió crítica sobre els homes i les dones i llurs conductes i febleses i una pretensió indefugible: que alguna cosa vibri, en el lector jove, després de la lectura d’una novel·la seva.

Pedrolo el qualificava de “fabulador” i Francesc Danès de “grafòman impenitent”. Altres persones han dit d'ell que és un “agitador cultural”, un home “xop de cultura” o “un pedagog del civisme”. La seva generosa presència ha estimulat multitud d'actes culturals de tota mena i en moltíssims casos, diu Antoni Bergós, “ha esdevingut el cop de ventall que calia donar perquè el caliu tornés a flamejar”. Es, probablement, l'escriptor més llegit entre la gent jove del nostre país i propietari d'una sòlida trajectòria, malgrat que amb una prudent i modesta actitud manifesti que “al cap i a la fi, hom arriba on arriba ben bé per pura i pelada casualitat”.

Ha estat un dels grans creadors d'opinió i un dels grans teòrics del pensament ponentí contemporani. Irònic irreductible, conversador intel·ligent, elegant i exigent... Els seus articles a la premsa són sempre lúcids. L'embadaleix l'estoicisme dels gossos i la seva fidelitat. No podria viure, en canvi, sense tenir algun gat a la vora.

Malgrat que algú l’hagi qualificat d’”escriptor tot-terreny” per la diversitat de la seva obra no podem deixar de destacar que és un dels escriptors per a gent jove més prolífics i prestigiosos del país. Per a molts és el degà d’aquesta literatura sovint poc valorada. La seva obra destinada a aquest públic està formada per una seixantena llarga de narracions escrites amb una prosa elaborada, suggerent i rica. La seva especialitat és l’aventura i sobretot la novel·la d’acció, però en la seva obra s’hi observa un desig de varietat que l’ha portat a tocar tots els temes i totes les formes narratives. Vallverdú, com un bon tastaolletes, ha creat un món literari ampli, divers i envejable. Una obra reconeguda i premiada on l’ofici, la coherència i la fidelitat en són algunes de les característiques principals. Una obra sòlida, bastida sobre uns valors que, sense oblidar el vessant lúdic, propi de la narrativa per a joves, plantegen alhora el repte d’una reflexió constant i d’un enriquiment personal del lector.

Als seus vuitanta-quatre anys, Vallverdú, amb una lucidesa i una salut envejables, no para de treballar: amb els mots –enguany ha publicat tres llibres més– i de treballar a casa i al seu hort, al costat de la Isabel, la seva esposa i de l’Eloi, el seu fill. I sempre barrinant nous projectes i rebent continus reconeixements d’entre els que destaca especialment el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat l’any 2000, el Premi Trajectòria, atorgat pel Gremi d’Editors, l’any 2002 i el doctorat Honoris Causa per la Universitat de Lleida, l’any 2004.

La literatura infantil i juvenil d’aquest país, des de l’any 1960 en què Vallverdú publica la primera novel·la d’aventures, El venedor de peixos, s’ha anat enriquint progressivament i ha anat augmentant el nivell de prestigi i de dignitat, virtuts que no sempre s’associen a una literatura d’aquest tipus, considerada molt sovint menor. Vallverdú ha apostat clarament per aquesta literatura, sense complexos amb la convicció, això sí, que al públic jove cal anar-hi amb honestedat i coherència. Milers de lectors li ho han agraït i li ho continuen agraint dia rera dia, llegint amb assiduïtat les seves novel·les, algunes de les quals –Un cavall contra Roma, L’home dels gats, En Mir, L’esquirol, Saberut i Cua-verd, Bernat i els bandolers, per citar-ne només unes quantes- han estat reeditades constantment fet que ha dut a Edicions La Galera a recollir-les totes i a oferir-ne l’Obra Completa, un projecte lloable, amb un suport valent i generós per part d’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Com molt bé ens recorda Isidor Cònsul, “la narrativa per a joves de Josep Vallverdú és una de les branques –la més esponerosa, sens dubte- d’un arbre literari que ha crescut agraït i fruitós”. A les sis mil pàgines de literatura per a gent jove -que és el que conformen el conjunt de novel·les, i un centenar de contes i obres de teatre breu- cal afegir-hi l’obra no adreçada directament a la gent jove: llibres d’assaig, llibres de viatge, llibres per a l’ensenyament, llibres de divulgació, llibres sobre Lleida i les seves comarques, molts centenars d’articles, traduccions –70 llibres-, adaptacions, pròlegs, poemes, pregons, guions, teatre, conferències... sense oblidar fins i tot algun escrit insòlit com ara «Los goigs a llaor del gloriós Sant Clandestí»...

Alguns dels seus llibres, els anomenats personals –Proses de Ponent (1970), Indíbil i la boira (1983), Vagó de tercera (1996), Garbinada i Ponent (Proa, 1998), Desmudat i a les golfes (2000) i Hora nona (2005)- són llibres a mig camí entre els dietaris, l’autobiografia i la crònica social i personal dels seus anys de joventut. Aquesta alternança entre els llibres destinats a un públic infantil i aquests llibres personals on Vallverdú parla sobretot d’ell mateix permeten al lector discernir i afrontar alhora el paper de l’escriptor i el paper de l’home, el Vallverdú que fa parlar als seus personatges de ficció i el Vallverdú que parla ell i sobretot que parla d’ell. Actualment, un Vallverdú no seria ja possible sense l’altre. S’ha establert, entre els dos, una intensa relació que amb el temps s’ha anat enfortint i equilibrant. Avui, Vallverdú té tanta necessitat d’explicar històries com d’explicar la seva història. Inquietant debat per aquells lectors seus que han fet el salt dels llibres de ficció als llibres personals tot descobrint l’home que s’amagava –i continua amagant-se però no tant- darrera d’aquelles ficcions i que es deixava insinuar i contemplar a poc a poc en una mena de joc de sincera complicitat. Molts lectors estan d’acord que Hora nona, publicat a finals del 2005, és definitivament el llibre on Vallverdú mostra com mai la seva intimitat i, per tant, també les seves pors i les seves cabòries més personals.

No seria del tot just parlar d’un Vallverdú-escriptor-de-novel·les- infantils-i-juvenils. “Vallverdú –com diu el professor Xavier Macià- no és un autor d’obres sinó un autor d’obra; un autor compacte en el seu conjunt, ben poc susceptible de fragmentarismes, d’aproximacions parcials”. Una obra que esdevé un mosaic complet –com diu també Eva Esteve al pròleg de Pelegrí dels mots (2007)- perquè només com un mosaic sencer podem entendre i abordar el dibuix d’una figura compacta i coherent.