CatalàEspañolEnglish
			Bibliografia bàsica
			Què hi ha a la Biblioteca de Catalunya
			Què hi ha a les biblioteques universitàries catalanes (CCUC)
			Què hi ha a les biblioteques públiques
			Per llegir a Internet (BVJLV)
			Per comprar-ne llibres
			Articles de l'autor (Traces)
			Articles sobre l'autor (Traces)
			A la Hiperenciclopèdia
			Tres poemes de l'autor
			"Mocador d'olor", "Amo l'aroma" i "Res no és mesquí".
		Pàgina de l'AELC Biografia, informacions, publicacions.
		Papasseit a EPdLP Breu fitxa sobre Salvat-Papasseit a El poder de la palabra. Amb un text.
		Joan Salvat-Papasseit al Corpus Pàgina del Corpus Literari Ciutat de Barcelona, amb informacions sobre l'autor i l'obra, crítiques i enllaços.
		OBRA
		En alemany Ressenya biogràfica en alemany. Amb els poemes "Res no és mesquí", "Nocturn per a acordió" i "L'ofici que més m'agrada" en català i alemany.
		Magisteri Teatre-Mag Poesia Poemes de tots els seus llibres, altres de dispersos, fragments de prosa i dades biobibliogràfiques.
		Arc-voltaic Versió facsímil de l'únic número d'aquesta publicació editada per Joan Salvat-Papasseit, amb il·lustracions de Joan Miró i Barradas.
		Un enemic del Poble Versió facsímil de la revista dirigida per Salvat-Papasseit, amb col·laboracions de Joaquim Torres-Garcia i Josep Maria de Sucre.
		Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor Pàgina amb els poemes de Salvat-Papasseit del disc d'Ovidi Montllor (1975).
		Els nens de la meva escala Cinc dels textos d'Els nens de la meva escala, publicats per Salvat-Papasseit a la revista La Mainada, l'any 1921.
		Selecció de Poesia Catalana Nota biogràfica. Deu poemes de diferents llibres.
		Selecció de poemes a Biblionet Proposta de lectura a Biblionet, la guia interactiva de literatura catalana.
		Recull de poesia catalana Nota biogràfica. Poemes "Perquè has vingut" i "Nocturn per a acordió".
		Manifestos "Concepte de poeta" i "Contra els poetes amb minúscula", primer manifest català futurista, acompanyats d'una biobibliografia.
		Cal·ligrama "Les formigues" Imatge de "Les formigues" i fòrum sobre el cal·ligrama al weblog La pell.
		Gedichte von Joan Salvat-Papasseit Tres poemes en català i traduïts a l'alemany.
		Música de poetes Poemes musicats de Joan Salvat-Papasseit en aquest espai de Lletra dedicat a la música i poesia .
	Cau de poesies i versos L'antologia de la web de poesia nopotsermentida conté una dotzena de poemes i molts fragments de Salvat.
	COMENTARIS
	"Joan Salvat-Papasseit. Un centenari" Article de Ramon Salvo. Inclou els poemes "Perquè has vingut" i "Visca l'amor".
	"Joan Salvat Papasseit i la contradicció" Conferència d'Anton Carrera dins el Seminari didàctic "El gust per la lectura" (1999-2000)).
	Joan Salvat-Papasseit. L'home entusiasta Nota sobre aquest llibre de Ferran Aisa i Remei Morros.
	L'avantguarda a Catalunya Article de la revista Corner sobre les avantguardes hispanoamericanes i catalanes. Per Stephen N. Hart. En anglès.
	DIVERSOS
	Homenatge de Joan Brossa Poema de Joan Brossa dedicat a Joan Salvat-Papasseit.
	Joan Manel Serrat canta a Papasseit Lletres i fragments de cançons de Joan Manuel Serrat extretes dels poemes de Joan Salvat-Papasseit.
	"Fotografies inèdites de Joan Salvat-Papasseit" Article de Ferran Aisa a l'Avui (23/04/04) sobre el fons fotogràfic del germà del poeta.
	Aleph: Papasseit a la televisió Programa de Televisió de Catalunya dedicat al poeta.
	Nocturn per a acordió (1975) Fitxa tècnica de l'adaptació teatral del grup Dagoll Dagom.
	"L'auca d'en Salvat-Papasseit" Auca feta per Joan Vilamala per als alumnes de l'IES Pius Font i Quer de Manresa.
	La rosa als llavis Recital de poesia a càrrec dels alumnes de l'IES Mediterrània.
	Poesies (1962) Pàgina sobre una edició de bibliòfil amb tretze gravats de Josep Guinovart realitzada per l'Editorial Ariel.
	Itineraris literaris virtuals Itinerari "Barcelona i el mar" organitzat per les Biblioteques de Barcelona.

Joan Salvat-Papasseit

Barcelona, 1894-1924. Poeta. De formació autodidacta i extracció proletària és un del representants més significatius de l’avantguarda històrica a Catalunya. Orfe de pare, des del 1901 visqué a l’Asilo Naval Español. A partir de 1906 fins el 1917 va fer oficis ben diversos, des d’aprenent d’adroguer fins a vigilant nocturn al moll. Cap el 1914 havia ingressat a la «Juventud Socialista» per la qual cosa començà a escriure a publicacions revolucionaries com ara Los Miserables, La Justicia Social de Reus i Sabadell Federal, des del 1915. S’inspirà en l’anarquisme i inicià una defensa aferrissada de la classe obrera. Utilitzà normalment el pseudònim de Gorkiano. Molts d’aquest articles foren reunits a Glosas de un socialista (1916). Aquest és un període on té preferència la llengua castellana i on s’aboca a la crítica politicosocial. La seva obra assagística comprèn tres reculls: Humo de fábrica (1918) amb un pròleg de l’escriptor Àngel Samblancat on incorporà molts articles de les Glosas, els textos dels Mots propis (1917-1919) publicats a la revista Un Enemic del Poble, reflexions morals sobre l’home inspirats en la filosofia de Nietzche i l’ideari de Torres-Garcia i, finalment, La ploma d’Aristarc, que no arribà a publicar.

El 1918 es casà amb Carmen Eleuterio. Del matrimoni van néixer dues filles, Salomé i Núria, a les quals dedicà Els nens de la meva escala: dites d’infants (1926). A partir de l’any 1919 es va fer càrrec de la secció de llibreria de les Galeries Laietanes sota la protecció de Santiago Segura. Batejada posteriorment com Llibreria Nacional Catalana, l’escriptor la convertir, ajudat pel seu germà Miquel, en un focus avantguardista, sobretot a partir de l’estada que va fer a París el 1920 on prengué contacte amb diferents autors d’avantguarda. De salut molt feble hagué de fer diverses estades als sanatoris de Les Escaldes, Amélie-les-Bains i el Vernet cosa que influí decissivament en la seva obra.

Arran d’una forta crisi personal i desenganyat del socialisme abandonà la política i es dedicà de ple a la poesia que no deixà de conrear fins el moment de la mort. Però, a més de poeta, fou un agitador cultural com ho demostra la fundació de tres revistes: Un Enemic del Poble (1917-1919), lligada als postulats regeneracionistes durant un primer moment i que evolucionà cap al futurisme el segon, Arc-Voltaïc (1918) model avantguardista per excel·lència on col·laborà Joan Miró, Rafael Barradas i Joaquim Torres-Garcia, i Proa (1921), de caire postavantguardista, que alternà textos nacionalistes amb poesies. Una altra de les seves inquietuds fou la creació de l’editorial Salvat-Papasseit Llibreters.

El seu primer poema català que aparegué el 1917, «Columna vertebral: Sageta de foc» juntament amb els textos programàtics Sóc jo que parlo als joves (1919), Concepte de poeta (1919) i el manifest Contra els poetes amb minúscula: primer manifest català futurista (1920), són el clam d’una poètica que l’acostà al futurisme de Marinetti, a l’esperit nouveau d’Apollinaire i al nunisme de Pierre Albert-Birot, fins i tot al regeneracionisme de Joan Maragall, sobretot a partir del vitalisme que expressen. Esporàdicament col·laborà a La Revista, Vell i Nou, La Publicitat i La Mainada, entre altres. És també un dels pocs escriptors avantguardistes catalans que publicà a la castellana Grecia.

La seva obra poètica la integren sis títols: Poemes en ondes hertzianes (1919), il·lustrat per Rafael Barradas i Joaquim Torres-Garcia, que expressa la descoberta futurista i la recerca d’una poètica personal; L’irradiador del port i les gavines (1921), continuador de l’anterior però on s’aprofundeixen les troballes del futurisme; Les conspiracions (1922), llibre que conté vuit poemes d’inspiració nacionalista escrits durant la seva estada al sanatori de La Fuenfría (Cercedilla), La gesta dels estels: mostra de poemes (1922), on inicià un procés de mitificació de la realitat quotidiana a través de l’elegia i l’enyor, El poema de la rosa als llavis (1923), poema unitari de tema amorós, i, finalment, Óssa Menor: fi dels poemes d’avantguarda (1925), amb dibuixos de Josep Obiols, aparegut pòstumament i on el poeta abandona el fet quotidià per endinsar-se en l’angoixa i la proximitat de la mort.

Morí de tuberculosi als trenta anys. La seva vida i la seva obra estigueren sempre dedicades a l’exaltació de la joventut, la llibertat, la sinceritat, l’heroisme i la lluita.
La seva poesia ha estat musicada per diversos cantautors catalans i ha estat traduïda a diferents idiomes. Tant la seva persona com la seva producció han estat objecte de nombrosos números monogràfics a revistes i homenatges.

Tres poemes de l'autor

Mocador d'olor

Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.

Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!


Amo l'aroma

Amo l'aroma d'aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que troba el garbí.

Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja-
pledejarien si em veieu sofrir.

Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora, del teu brot de menta:
jo, per pagar-la, ja em donaria teu.


Res no és mesquí

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.


El poema de la rosa als llavis (1923)