 |
Maria Antònia Oliver
(Nou diccionari 62 de la literatura catalana)
Manacor, 1946. Novel·lista. Resident a Barcelona des de 1969 i casada amb Jaume Fuster, ha col·laborat a Perlas y Cuevas i Lluc, de Mallorca, i Tele-estel, El Correo Catalán, Canigó, Serra d'Or, El Temps, Diari de Barcelona, El País, Avui, etc.
Considerada una de les capdavanteres de la generació literària dels setanta (O. Martí Olivella 1998), Oliver destaca per la dedicació a la literatura de gènere, sobretot a la novel·la detectivesca; en aquest sentit és significava tant la producció individual —Estudi en lila (1986), Antípodes (1988), El sol que fa l'ànec (1994), etc.— com la pertinença al col·lectiu Ofèlia Dracs.
La seva narrativa, que dóna un protagonisme especial a la dona i que ja consta d'una quinzena d'obres, és temàticament i formalment variada; abasta des de les transformacions de la societat mallorquina amb una important base rondallística i fantàstica —Cròniques d'un mig estiu (1970) o El vaixell d'iràs i no tornaràs (1976)— fins a la reelaboració de fórmules d'herència fulletonesca com les que forneixen Joana E. (1992), amb la qual guanyà el Premi Prudenci Bertrana.
L'autora ha obtingut un considerable reconeixement públic —Crineres de foc fou finalista del Premi Sant Jordi 1984 i Amor de cans (1995) obtingué el Premi Ciutat de Palma de Novel·la Llorenç Vilallonga, per exemple— i ha estat traduïda a altres llengües.
També ha conreat el guionatge, el teatre, la literatura infantil, la traducció (la seva versió de Moby Dick mereixé el Premi Literatura Catalana de la Generalitat el 1985) i l'assaig literari (pròlegs i introduccions essencialment).
Copyright text © 2000 Edicions 62
   |
