Bibliografia bàsica
			Què hi ha a la Biblioteca de Catalunya
			Què hi ha a les biblioteques universitàries catalanes (CCUC)
			Què hi ha a les biblioteques públiques
			Per comprar-ne llibres
			Fitxa al "Qui és qui a les lletres catalanes"
			Articles de l'autor (Traces)
			Articles sobre l'autor (Traces)
			A la Hiperenciclopèdia
		Magisteri Teatre-Mag Poesia La pàgina de Bauçà a Mag Teatre, molt completa, inclou poemes, fotografies, un fragment d'entrevista i diversos escrits de l'autor.
		Pàgina de l'AELC Biografia, informacions, publicacions.
		Miquel Bauçà al Corpus Pàgina del Corpus Literari Ciutat de Barcelona, amb informacions sobre l'autor i l'obra, crítiques i enllaços.
		Bauçà a EPdLP Nota biogràfica en castellà amb fragments de dues de les seves obres a El Poder de La Palabra.
		OBRA
		Selecció de Poesia Catalana Reprodueix cinc poemes, un extret d'El crepuscle encén estels i quatre d'Una bella història.
		"Himne florit immensament" Un poema en prosa de Bauçà en una pàgina sobre l'antologia Tenebra blanca, a càrrec de Sam Abrams.
		El carrer Marsala Fragment dins del web de la Universitat Pompeu Fabra.
		Dos poemes El "Cau de poesies i versos" de nopotsermentida inclou els poemes "Amics..." i "Si una tarda...".
		Un poema en anglès La llista "Literary Translation from Catalan into English" referencia un poema de Bauçà en anglès.
		COMENTARIS
		"Miquel Bauçà, poeta invisible" Presentació del documental coproduït per Televisió de Catalunya, Diagonal Televisió, l'ICIC i l'Institut Ramon Llull (26/01/06).
		"Miquel Bauçà i Miquel Martí i Pol" Article d'Àlex Broch a l'Avui (16/06/05).
		Sobre Els estats de connivència Ressenya d'Òscar Rocabert a The Barcelona Review, núm. 29.
		"El hombre de los dedos cortos" Jordi Coca parla sobre Miquel Bauçà a La Vanguardia (12/02/05).
		"Miquel Bauçà tenia raó" Sebastià Alzamora escriu a l'Avui amb motiu de la mort de l'escriptor (18/02/05).
		DIVERSOS
	Bauçà als escenaris "Magisteri Teatre escenifica els versos de Miquel Bauçà..." (Diari de Balears, 27/02/01).

"Vaig néixer un 7..."

Vaig néixer un 7 de febrer de l'any quaranta, i el 14 del mateix mes, dotze anys més tard, la mare va decidir de constituir-me orfe. No sé si va ser per venjar-se o senzillament moguda per un instint d'imitació. Efectivament, quatre mesos abans, jo m'havia fugat de casa, aprofitant l'avinentesa que el pare, home molt temorós de Déu, havia convingut de lliurar-me a una secta de devots barons pagesívols, encara amb l'ardor d'haver guanyat la guerra.

Tots aquests fets tenien com a escenari una llar campanyola de la zona sud-est de la més gran de les Illes, llar edificada per l'avi matern amb peces de marès, que extreia ell mateix d'una pedrera d'allí a la vora. Aquest avi havia marxat a l'Argentina, en un transatlàntic tot ple d'eslaus, que bevien, cantaven i suaven dins la bodega. En aquest país es va enyorar tant que hagué de tornar, sense portar altra cosa més que un revòlver que, ben aviat, es va rovellar, exposat als mals tractes de les criatures.

Així, els hiverns, els passava en companyia d'aquells devots, a la Capital; a l'estiu, en canvi, ajudava el pare en la seva passió més definida: construir parets seques per tal de dividir i subdividir un tros de garriga, que s'havia comprat amb les joies de la seva esposa.

Això va durar fins als meus divuit anys. A partir d'aleshores, no crec que calgui fer esment de res d'especialment notable.

Miquel Bauçà

Miquel Bauçà

Felanitx, 1940 - Barcelona, 2005. Poeta i narrador. L'any 1961 guanyà el premi Joan Salvat-Papasseit de poesia amb el recull Poemes d'un fugitiu, publicat amb el títol Una bella història (1962). Altres llibres són: El noble joc (1972), recull de poemes epigramàtics escrits en octosíl·labs; Poemes (1973); Notes i comentaris (1975), premi Vicent Andrés Estellés, 1974; Cants jubilosos (1978), amarats de sensualisme; Les Mirsines: colònia de vacances (1983).

La seva obra poètica ha estat aplegada, el 1987, al volum Obra poètica (1959-1983). En general la seva poesia es caracteritza per una gran riquesa de registres fònics, musicals i lingüístics. La seva primera novel·la fou Carrer Marsala (1985) amb la qual guanyà el premi Ciutat de Barcelona i Cavall Verd de la crítica.

Altres títols com a narrador són L'estuari (1990), premi Sant Joan i Crítica Serra d'Or i El vellard. L'escarcellera (1992), dos textos en un sol volum que ens ofereixen un món tancat en ell mateix, personal i intransferible, amb un lèxic i estil acuradíssims.

En els darrers anys ha tornat a la poesia amb El crepuscle encén estels (1992). El més recent de la seva producció narrativa és El Canvi (1998), una obra que s'estructura a mode de diccionari mitjançant aforismes, assaigs, proses poètiques i petits relats que recullen els aspectes més intangibles de la condició humana (la felicitat, l'esperança, la solitud, etc.) i alhora els aspectes més quotidians de la vida actual (els diners, la tecnologia, etc.).